La
gent que té una feina més o menys fixa, cada dia es lleva de bon
matí i pren llet, o cafè, o una mica de tot. Hi suca pa torrat,
una pasta, gal.letes o alguna altra cosa; res, per exemple.
Poc més tard,
aquesta gent que té una feina més o menys fixa comença
a fer uns moviments determinats que repeteix mecànicament durant vuit
hores, de vegades més, sense gaires variacions. I així cada dia,
cada setmana, cada més i cada any. Diuen que això és tenir
sort en la vida.
